Explica Peláez que el culpable de la paella madrilenya dels dijous no és un altre que el Generalísimo Franco, que malgrat ser més gallec que el pop li agradava més la paella valenciana que un ximple un lapicero (amb perdó). Resulta que l’inquilí del Palau del Pardo tenia per costum sortir els dijous a menjar per Madrid, fent gala de ser pueblerí que va quedar com a marca de la casa de la Prefectura de l’Estat.

El cas és que Franco no avisava on anava a menjar aquest dia. El mateix acudia al Jockey que es plantava en el Bar Noviciado, com un parroquià més. Això sí, més li valia a l’amo tenir paella en el menú perquè, de no ser així, el Generalísimo muntava en còlera i quin geni tenia el sàtrapa, que més d’un va acabar dos metres sota terra de l’Almudena per servir bledes aquest dia!

De manera que acuitats per la imprevisible ruleta russa del sàtrapa, els restauradors de Madrid i províncies van acordar, com un sol home, incloure sempre l’opció paella en el menú dels dijous. I aquí s’ha quedat, com l’absurd horari alemany per menjar o el bonic costum del nostre primer ciutadà de barrejar-se amb la xusma, com si fos un més.